"Ja ho diu la paraula agroturisme, combinar l’esbarjo, les visites a llocs desconeguts, amb una realitat cada cop més ignorada com és la feina del ramader, del pagès que treballa la terra".

Vam entrevistar Joan Perramon sobre la seva experiència a la Torre d'en Bofill: 

Què és el que més et va agradar del lloc?

Una mica tot plegat... De primer, el fet que és una autèntica casa d’agroturisme, no una casa de lloguer en un entorn rural. Té una explotació agrària viva, situada al cor de Catalunya, a prop del centre de Cardona, en un lloc privilegiat al costat del riu l’Aigua d’Ora. També, el fet de poder conviure amb tres generacions d’una família d’autèntics pagesos que t’obren casa seva i et seus a la seva taula com si en fossis un més.

Quines activitats hi vas dur a terme, i quines et van agradar més?

Tafanejar com és el dia a dia dels pagesos en una masia del segle XXI: veure munyir les vaques, alimentar el bestiar, collir les verdures de l’hort que després ens portaran a taula, cuidar la vinya... I com que tampoc és qüestió de fer gaire nosa o interferir en la feina, els voltants ofereixen indrets de visita obligada: el Castell de Cardona i les Mines de Sal, el Santuari del Miracle, Solsona, i mil i un llocs per fer excursions a peu o amb cotxe.

Amb qui vas a fer agroturisme?

Normalment sols amb la parella, si bé algunes vegades ens han acompanyat familiars o amics als qui hem ensenyat el veritable agroturisme.

Com vas descobrir l’agroturisme?

Vam buscar a través d’internet una casa on encara fessin de pagès, per poder conviure amb la família i conèixer com fan la seva feina avui dia.

Què et va motivar a fer agroturisme, en comptes del turisme rural tradicional?

Per als urbanites amb avantpassats pagesos —que en som molts— era com tornar a les arrels, a la casa de l’avi, a un món perdut però no oblidat. Ja ho diu la paraula agroturisme, combinar l’esbarjo, les visites a llocs desconeguts, amb una realitat cada cop més ignorada com és la feina del ramader, del pagès que treballa la terra.

Alguna anècdota relacionada amb la teva experiència d’agroturisme?

La primera anada a La Torre fou tota una odissea. Primer ens vàrem perdre i acabàrem dalt del Castell de Cardona, on evidentment no hi havia ni blat ni vedells. Més tard —de GPS, no n’hi havia pas— entràrem a una masia equivocada. Al final, plovent a bots i barrals, arribàrem molls a destí, on fórem rebuts amb els lladrucs dels gossos de la casa, que no sabíem si ens donaven la benvinguda o foragitaven uns intrusos. Per uns segons ens passà pel cap fer mitja volta i fugir. Tot d’una s’obrí la porta d’aquella antiga masia, i una bona gent que encara no coneixíem de res ens donaren la benvinguda i ens digueren “sou a casa vostra”.

Havia deixat de ploure, l’enyorat gos Halley ja ens festejava i de la cuina sortia una flaire que ressuscitava els xops. Era la màgia del veritable agroturisme. Han passat setze anys, i mentre el cor bategui i ens acullin, cap a La Torre d’en Bofill hi falta gent!

Amb la col·laboració de: