Imagineu-vos el Maresme fa 2000 anys. L'orografia hauria canviat força, però la mar segueix sent la mateixa. I una altra cosa ha perdurat en el temps: les vinyes. On ara roman una producció de quantitat més aviat modesta de vins DO Alella, entre els s. I aC i 5 dC hi va haver un dels cellers més importants de Laietània, amb les premses de vi més grans de tota l'Europa de l'època romana. La DO Alella és doncs una de les denominacions més antigues de la Península.
Els romans van saber triar bé el lloc o simplement la van encertar? Ubicada entre la Serralada Litoral i la mar, aquesta zona té unes particularitats que donen un caràcter únic als seus vins. Per començar, el sòl està format de sauló, que és l'arena resultant de la descomposició dels granits. Aquest material és molt permeable, la qual cosa obliga els ceps a fer créixer arrels molt profundes per buscar aigua i nutrients. Això atorga a tots els vins de la zona un marcat toc mineral.
Per altra banda, els dos climes que s'acaren en aquesta zona també deixen petjada en els vins. A la part de l'obaga, els ceps reben les glaçades i els canvis de temperatura del clima vallesà, deixant en el vi un toc àcid, mentre que els de la banda de mar gaudeixen d'una brisa constant i unes pluges irregulars, que donen lloc a vins més frescos i suaus.
Com hem comentat, els vins de la DO Alella es caracteritzen per tenir un punt mineral, sent els de la banda de l'obaga un punt més àcids que els del vessant de mar.
Durant molts anys, l'estrella de la DO Alella ha estat el vi blanc elaborat principalment amb pansa blanca, un vi d'un color verdós i amb un lleuger toc amargant al final.
Tanmateix, en època romana es produïen principalment vins negres, i de fet així va ser fins l'època medieval, quan el vi negre d'Alella va trobar un mercat molt receptiu entre el clergat i la burgesia de la ciutat i província de Barcelona. I ben bé que tot torna, ja que recentment els vins negres DO Alella estan adquirint prestigi i han rebut guardons a nivell internacional.
A principis del s. XX, quan es va crear la cooperativa Alella, aquests vins van viure el seu moment més dolç i ens han deixat dos noms ben evocadors: el generós dolç o Violeta, com se l'anomenava popularment, i el Marfil semi, un blanc abocat envellit amb roure.
El celler romà de Vallmora va ser descobert el 1966 per Lluís Galera. El 2009 es va obrir al públic el parc arqueològic actual, on de la mà d'Epictet, esclau de Luci Pedani Clement —personatge històric real, que va treballar al celler al s. II dC—, descobrim com s'elaborava el vi en aquella època, i podem visitar les diferents parts, com les torcularia o sales de premsat, els laci o dipòsits de vi, o les dolia defossa, les tines de ceràmica semisoterrades on es fermentava i s'envellia el vi.
Al final de la visita es pot fer una degustació de vins del celler. Quina experiència, beure vi produït en el mateix indret on ja ho feien fa més de 2000 anys!
Recordeu que a Agroturisme.cat podeu buscar allotjaments que us encaixin per a aquesta visita a aquestes comarques.
Amb la col·laboració de: